CA | EN

Nou Nexe disponible

10 gener 2017
Us convidem a llegir els articles i reportatges de Nexe, quaderns d'autogestió i economia cooperativa que aquest 2017 han arribar a les cooperatives en versió impresa.

Comencem l’any amb un nou número de Nexe, els quaderns de cooperativisme que podeu consultar a través de la web de Nexe i, com a novetat de 2017, en una versió impresa.

Aquests són els articles que us proposem aquest gener de 2017: 

 

COOPERATIVES D'ENSENYAMENT: EL REPTE DE L'AVALUACIÓ CONTINUADA 

Una aproximació al cooperativisme d’ensenyament. En un context en què el debat escola pública/escola privada centra l’atenció del món educatiu, les cooperatives d’ensenyament lluiten perquè es reconegui el seu model, una mena de tercera via amb característiques pròpies. Al reportatge coneixereu d’a prop algunes d’aquestes cooperatives, com Institució Montserrat, Escola Petit Món-Felisa Bastida, Escola Elisabeth, Escola Solc i El Submarí Lila.

 

JOSEP VIDAL: "LA GENT S'HA ADONAT QUE CAL FER ECONOMIA D'UNA ALTRA MANERA" 

Entrevista el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, que ens dóna la seva visió del sector, ens explica la iniciativa de crear una Xarxa d’Ateneus Cooperatius i apunta com a objectius crear més economia social, cooperativisme i llocs de treball partint del mateix sector i, alhora, generar estructures territorials cooperatives arreu del país.

 

LA PARTICIPACIÓ EN LES COOPERATIVES GRANS, EL CAS DE SUARA  

Coneixem el procés de participació de les persones sòcies a Suara, en concret els factors que permeten a aquesta cooperativa mantenir un alt grau de participació malgrat la seva dimensió notable. Un d’aquests factors és la seva capacitat d’innovació organitzativa, que demostra creant nous espais d’informació, deliberació i decisió, a més de l’assemblea general i el consell rector, sempre necessaris però sovint insuficients.

 

DEMOCRÀCIA A LES ASSOCIACIONS 

Per enfortir la democràcia a les associacions i cooperatives s’identifiquen tres dimensions centrals: transparència, participació i renovació. Una associació o una cooperativa amb més qualitat democràtica serà també més viva, més adequada a la realitat canviant que l’envolta, més atractiva per a la gent i, sobretot, més inclusiva.

 

DE LA COOPERATIVA A LA PRESTATGERIA 

Els valors que la ciutadania associa amb el cooperativisme, com el compromís, la responsabilitat social i la proximitat, cotitzen a l’alça. Coneixem els canals de comercialització específics de les cooperatives per ampliar horitzons i accedir a més clients.

 

LA CAMBRA D’ECONOMIA SOCIAL: UN NOU ESPAI PER REFORÇAR EL SECTOR 

Les organitzacions de l’economia social, tant de primer com de segon grau, s’estan articulant en un espai de coordinació que agrupa una àmplia amalgama d’entitats: la Cambra d’Economia Social. Parlem d’aquest procés amb Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

 

L’ECONOMIA SOCIAL AL QUEBEC, L’ÈXIT DE TRANSCENDIR ELS LÍMITS 

L’economia social al Quebec té una llarga trajectòria. Entesa com a forma d’emprendre i no només com a sector, ha aconseguit crear un important ecosistema caracteritzat per la col·laboració transversal entre els actors, el suport polític, la participació dels sindicats i la creació de projectes innovadors com el Chantier de l’Économie Sociale. Una entrevista amb Béatrice Alain, directora general del Global Social Economy Forum.

 

COOPERATIVISME DE PLATAFORMA: REGIRAR L’ECONOMIA COL·LABORATIVA PER A UN FUTUR SOSTENIBLE  

Mayo Fuster (1) tracta de l’ambivalència de la producció col·laborativa. És a dir, tant pot sorgir del més ferotge corporativisme de caràcter capitalista com prendre la forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives. En aquest segon cas ens referim a l’anomenat cooperativisme de plataforma, el qual s’identifica per la propietat col·lectiva de la plataforma; les decisions col·lectives en el treball i unes condicions laborals dignes, entre altres característiques.

 

Ressenya: “CREATING GOOD CITY ECONOMIES IN THE UK” 

Un informe elaborat pel Centre For Local Economic Strategies (CLES) i la New Economics Foundation (NEF), consistent a detectar i analitzar els enfocaments econòmics alternatius a terme a escala local a Gran Bretanya, prenent com a referència deu ciutats que es consideren “bones economies locals”: Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Glasgow, Leeds, Liverpool, Manchester, Newcastle i Sheffield.

 

Any 2017