El Tribunal Suprem estableix que el registre salarial no ha d’incloure dades que permetin conèixer les bestretes de les persones treballadores
En la sentència, fa un repàs del conjunt normatiu sobre aquesta matèria: el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, la Directiva (UE) 2023/970 del Parlament Europeu i del Consell de 10 de maig de 2023 per la qual es reforça l'aplicació del principi d'igualtat de retribució entre homes i dones per un mateix treball o un treball d'igual valor a través de mesures de transparència retributiva i de mecanismes per al seu compliment, que contempla també referències als nivells retributius mitjans de les dones i homes.
a la sentencia resol que no contempla l’obligatorietat d’incloure en el registre salarial dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora.
Es declara la inconstitucionalitat de la regulació del permís per naixement en famílies monoparentals
La normativa que ara s’ha declarat inconstitucional no preveu la possibilitat que les mares biològiques de famílies monoparentals, treballadores per compte aliè, puguin ampliar el seu permís per naixement i cura de fill més enllà de les 16 setmanes establertes.
En conseqüència de la declaració d’inconstitucionalitat, i mentre no es produeixin les modificacions legislatives pertinents, s’estableix que el permís per naixement per a les mares biològiques en famílies monoparentals serà de 26 setmanes. Aquest període inclou les 16 setmanes pròpies de la mare biològica, a les quals s’afegeixen 10 setmanes corresponents al permís previst per al segon progenitor en famílies biparentals.
Aquesta modificació és d’aplicació immediata, sense perjudici que el legislador pugui introduir futures reformes legals per adequar el marc normatiu vigent.
Informació laboral: Les entitats podran registrar el pla d’igualtat sense representació sindical
Serà possible en els casos en els quals tot i haver-ho sol·licitat, hi hagi un bloqueig sindical per designar la persona representant.
Llei Crea i Creix: què és i novetats
La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, també coneguda com a Llei Crea i Creix, va ser aprovada l’any 2022 i els diversos aspectes que regula estant entrant en vigor gradualment. Us expliquem alguns d’ells.
Llum verda al nou reglament de la llei d'estrangeria que regularitzarà uns 300.000 migrants a l'any.
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que a banda de reduir terminis també simplifica els requisits per regularitzar els migrants que viuen a Espanya sense papers.
El nou Reglament simplifica procediments, elimina duplicitats i ofereix majors garanties i rigor jurídic
És el Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre, Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social. Es tracta d' una norma extensa, que sorgeix amb la necessitat d'actualitzar la normativa vigent en matèria d' estrangeria amb la situació econòmica i social actual, en constant evolució i entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, és a dir, el 20 de maig de 2025.
Una de les principals novetats del nou reglament és la reformulació de les figures d'arrelament, el mecanisme que permet a les persones estrangeres que resideixen a Espanya en situació administrativa irregular aconseguir els papers i que ha estat remarcat per la ministra per ser únic a la Unió Europea.
El Tribunal Suprem fixa que les empreses no poden acomiadar disciplinàriament els treballadors sense obrir abans un tràmit d’ audiència prèvia.
L'Alt Tribunal dicta que el treballador ha de poder donar la seva versió abans que el llancin. El passat 18 de novembre de 2024 el Ple del Tribunal Suprem (STS Ple núm. 1.250/2024) ha modificat la seva doctrina en matèria de requisits formals per a l’acomiadament disciplinari que es mantenia vigent des dels anys vuitanta.
Aquest gir jurisprudencial del Tribunal Suprem no afecta a les empreses que apliquen un conveni que contempla un procediment disciplinari previ.
A continuació incloem un quadre dels principals convenis sectorials autonòmics que s’apliquen en l’àmbit dels serveis socials:
|
CONVENI |
AUDIÈNCIA PRÈVIA |
|
GERCAT |
SI |
|
SAD |
NO |
|
ACCIÓ SOCIAL |
NO |
|
RESIDÈNCIES I LLARS PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL |
NO |
|
LLEURE EDUCATIU |
SI |
|
ASSOCIACIONS |
SI |
|
CEDIAP |
SI |
|
TALLERS |
NO |
|
OFICINES I DESPATXOS |
NO |