Calendari fiscal 2025: totes les dates i models que s’han de conèixer
Real Decret publicat ahir dimecres 29 de gener, amb informació referent a las bases de cotització mínima i màxima, MEI i quota addicional de solidaritat, que esperem sigui del vostre interès. (pàgina 49)
Claus per introduir la consciència mediambiental a la entitats | Xarxanet
Un enfocament integral: més enllà del medi ambient
Com consultar l'estat dels deutes pendents amb la Generalitat | Xarxanet
T’expliquem l'eina que podeu fer servir les entitats per consultar els cobraments que teniu pendents de l’Administració.
Per què les entitats han de tenir un codi d’ètica? | Xarxanet
El Codi ètic marca unes pautes que permeten detectar conductes inapropiades moralment, gestionar possibles conflictes d’interessos, resoldre situacions en les quals es planteja un dilema moral i prevenir conflictes.
En la sentència, fa un repàs del conjunt normatiu sobre aquesta matèria: el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, la Directiva (UE) 2023/970 del Parlament Europeu i del Consell de 10 de maig de 2023 per la qual es reforça l'aplicació del principi d'igualtat de retribució entre homes i dones per un mateix treball o un treball d'igual valor a través de mesures de transparència retributiva i de mecanismes per al seu compliment, que contempla també referències als nivells retributius mitjans de les dones i homes.
a la sentencia resol que no contempla l’obligatorietat d’incloure en el registre salarial dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora.
La normativa que ara s’ha declarat inconstitucional no preveu la possibilitat que les mares biològiques de famílies monoparentals, treballadores per compte aliè, puguin ampliar el seu permís per naixement i cura de fill més enllà de les 16 setmanes establertes.
En conseqüència de la declaració d’inconstitucionalitat, i mentre no es produeixin les modificacions legislatives pertinents, s’estableix que el permís per naixement per a les mares biològiques en famílies monoparentals serà de 26 setmanes. Aquest període inclou les 16 setmanes pròpies de la mare biològica, a les quals s’afegeixen 10 setmanes corresponents al permís previst per al segon progenitor en famílies biparentals.
Aquesta modificació és d’aplicació immediata, sense perjudici que el legislador pugui introduir futures reformes legals per adequar el marc normatiu vigent.
Serà possible en els casos en els quals tot i haver-ho sol·licitat, hi hagi un bloqueig sindical per designar la persona representant.
La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, també coneguda com a Llei Crea i Creix, va ser aprovada l’any 2022 i els diversos aspectes que regula estant entrant en vigor gradualment. Us expliquem alguns d’ells.
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que a banda de reduir terminis també simplifica els requisits per regularitzar els migrants que viuen a Espanya sense papers.
El nou Reglament simplifica procediments, elimina duplicitats i ofereix majors garanties i rigor jurídic
És el Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre, Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social. Es tracta d' una norma extensa, que sorgeix amb la necessitat d'actualitzar la normativa vigent en matèria d' estrangeria amb la situació econòmica i social actual, en constant evolució i entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, és a dir, el 20 de maig de 2025.
Una de les principals novetats del nou reglament és la reformulació de les figures d'arrelament, el mecanisme que permet a les persones estrangeres que resideixen a Espanya en situació administrativa irregular aconseguir els papers i que ha estat remarcat per la ministra per ser únic a la Unió Europea.
L'Alt Tribunal dicta que el treballador ha de poder donar la seva versió abans que el llancin. El passat 18 de novembre de 2024 el Ple del Tribunal Suprem (STS Ple núm. 1.250/2024) ha modificat la seva doctrina en matèria de requisits formals per a l’acomiadament disciplinari que es mantenia vigent des dels anys vuitanta.
Aquest gir jurisprudencial del Tribunal Suprem no afecta a les empreses que apliquen un conveni que contempla un procediment disciplinari previ.
A continuació incloem un quadre dels principals convenis sectorials autonòmics que s’apliquen en l’àmbit dels serveis socials:
|
CONVENI |
AUDIÈNCIA PRÈVIA |
|
GERCAT |
SI |
|
SAD |
NO |
|
ACCIÓ SOCIAL |
NO |
| RESIDÈNCIES I LLARS PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL |
NO |
|
LLEURE EDUCATIU |
SI |
|
ASSOCIACIONS |
SI |
|
CEDIAP |
SI |
|
TALLERS |
NO |
|
OFICINES I DESPATXOS |
NO |