Ja podeu llegir el Nexe d'estiu
Comparteix:Aquests són els continguts de la revista:
Economies transformadores i cooperativisme
Les formes alternatives de veure l’economia i de construir empresa tenen nexes evidents amb el cooperativisme o almenys amb els valors cooperatius, de manera que les possibilitats de fer un salt en aquest nou context sembla evident. Però alhora no hi havia hagut mai tantes possibilitats de quedar diluït en un magma en què el cooperativisme deixi de ser substantiu per convertir-se merament en adjectiu.
El caliu de la intercooperació
Acostumades a compartir recursos i coneixements, les cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària estan construint espais de cotreball a mida. Es tracta d’alguna cosa més que mancomunar el lloguer i les despeses: en aquests espais es cou la intercooperació, s’acotxa l’emprenedoria col·lectiva i es teixeixen ecosistemes cooperatius que superen la dimensió estrictament empresarial.
Què són i què poden ser els ecosistemes cooperatius locals?
Els ecosistemes cooperatius locals són circuits d’intercooperació socioeconòmica basats en la proximitat territorial i l’afinitat estratègica, que combinen una organització democràtica, una dimensió econòmica solidària i una acció sociocomunitària rellevant en els seus entorns. Aquests ecosistemes apunten a un nou paradigma de desenvolupament local basat en les xarxes associatives i cooperatives locals, la participació social i la producció de béns i serveis de l’economia local.
Experiències recents de transformació cooperativa
S’estima que a Europa cada any tanquen unes 200.000 empreses. Poder-les recuperar en clau cooperativa permetria evitar deslocalitzacions, conservar els llocs de treball i impulsar una cultura de gestió democràtica. Repassem les experiències dels últims anys a Europa i apuntem factors que condicionen l’èxit d’aquests processos, sigui en contextos de lluites laborals o de jubilació de la propietat de l’empresa.
Cooperativisme i feminisme. Apunts per a l’aprofundiment democràtic
El feminisme ha reaparegut amb força, es multiplica i ha torna per quedar-s’hi. Quins són els vincles entre cooperativisme i feminisme? D’entrada, l’autogestió i l’economia cooperativa no s’haurien de poder entendre sense el foment de la igualtat o l’equitat de gènere. Però, a la pràctica, queda molt camí encara per integrar la perspectiva de gènere en les actuacions, els processos i els objectius d’una cooperativa.
Muntar súpers cooperatius o el repte del canvi d’escala
Com fer que el circuit de producció i consum sostenible s’estengui sense rebaixar els seus principis i, alhora, sigui accessible més enllà dels convençuts? Quina és la seva capacitat per fer un canvi d’escala i plantar cara a la gran distribució que omple el carro de discurs ecològic? Ens podem imaginar súpers cooperatius accessibles i que tinguin en compte criteris globals de sostenibilitat? A Brooklyn (Nova York) n’hi ha un des del 1973, el Park Slope FoodCoop. Té més de 17.000 sòcies, dóna feina a unes 70 persones, ofereix 15.000 productes diferents, i en aquests moments inspira el projecte de fer un supermercat cooperatiu a Barcelona.
L’economia solidària, utopia del possible
Per Jordi Estivill, l’economia solidària és una filla de l’economia social que es revolta. Ressorgida en els anys vuitanta del segle xx, aquesta economia alternativa no es reconeix en l’economia social tradicional, que li sembla massa anquilosada i còmplice del sistema. Tot i creixent, l’economia solidària és encara marginal i minoritària, però s’està convertint ràpidament en un interlocutor indefugible i, com més va, més espais ocupa. Segons l’autor, l’economia solidària és una utopia del possible que vol esdevenir una eutopia, és a dir, tenir un espai per evidenciar que hi ha milers de persones que creuen, viuen i lluiten per construir aquesta alternativa.
