Entrevistem a la nova presidència!

Com explicaríeu a una cooperativa recentment federada la tasca del Consell Rector de la Federació?

Guillem: La nostra tasca és la promoció, la difusió i la defensa del cooperativisme de treball a Catalunya. Per tant, busquem el suport al cooperativisme davant les institucions públiques. Treballem per  visibilitzar-lo com un model socioempresarial representant de qualitat i garant dels valors cooperatius.

Anna: Proporcionem un espai d’intercooperació, de fer xarxa entre cooperatives on puguin compartir neguits, inquietuds i aprendre d'altres cooperatives.

Guillem: El Consell Rector de la Federació no és com el de les nostres cooperatives. Els objectius són diferents. Per tant, tot i que conceptualment el funcionament és similar, és un òrgan molt més polític que en la majoria dels casos. Defineix polítiques per fer incidència envers el mapa polític global de país. No tenim cap missió empresarial, sinó una missió més d’incidència, de visibilitat, de representativitat. L'objectiu del Consell Rector de la Federació és representar els interessos de tot el cooperativisme de treball.

Anna: Alhora, com en les nostres cooperatives, és qui pren les decisions entre assemblea i assemblea i lidera el Pla Estratègic o el Pla de Treball.

Laia: També és escollit democràticament, per l'Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball, i això és una diferència clau amb un consell de direcció d'un altre tipus d'empresa. I és qui assegura que les línies de la Federació segueixin la voluntat de l’Assemblea.

El vostre mandat és continuista amb l’anterior. Què us emporteu, de la feina feta en aquests darrers quatre anys?

Anna: El canvi de model per un model més participat. Vertebrar la nostra activitat federativa en eixos i comissions. I un Consell Rector més participat i organitzat a través d'aquests eixos i comissions.

Laia: Des de fora, jo en la legislatura passada no en formava part, a més d’aquest model organitzatiu i de cooperativitzar el Consell Rector i la Federació, també he vist una empenta molt forta amb els temes de feminismes i cures en aquest darrer mandat. I el creixement en incidència política i participació en altres entitats de tercer nivell.

Guillem: Hi estic d'acord. Per una banda, en l’àmbit organitzacional, la part interna, aquell “Cooperativitzem la Federació”: hem passat d'un model més presidencialista a fer efectiu un Consell Rector molt més plural que busca la participació de les cooperatives federades. Per tant, generar una estructura molt més horitzontal i participativa a la Federació.

Després, incorporar les cures i el feminisme i mirades que abans no havien existit i que creiem que, des del cooperativisme, n’hem de ser impulsores.

També la manera de fer incidència i de participar, com deia la Laia, en organitzacions de tercer grau. Posar la força del cooperativisme de treball, una de les organitzacions més potents de l'Economia Social i Solidària, a favor de l'Economia Social i a favor d'una visió més àmplia.

Per tant, posar a disposició els recursos propis en bé comú d'altres entitats cooperatives germanes o cosines de l'Economia Social i Solidària.

Quins serien els reptes en els quals voleu continuar incidint i quins serien els nous?

Guillem: Jo crec que un tema molt pendent és la visibilitat. Hem fet una feina molt important però, sobretot, interna, de cara al cooperativisme de treball i a l'Economia Social. Tenim pendent el posicionament del cooperativisme de treball davant la societat en general.

Encara hi ha gent que, quan li parles de cooperativisme, pensa en ONG o d’altres organitzacions que poden ser més o menys properes, però no són cooperativisme. Hem de fer valdre el cooperativisme de treball com a model socioempresarial, de proximitat, arrelat al territori i amb uns valors determinats. Que la gent connecti les seves idees de consum responsable i les apostes per transformar el sistema amb el cooperativisme.

Estem en un moment de canvis socials, on hi ha un tarannà que ens és proper i, per tant, nosaltres hem de fer molta feina de cara a donar-nos a conèixer.

Laia: Totalment. Ara també és un moment d'oportunitats. S’està demostrant clarament que el model socioeconòmic actual és insostenible. Hem de poder fer molta pedagogia i mostrar l'Economia SociaI i el cooperativisme com un model fort per aquest canvi de sistema.

Guillem: Liderar o coliderar la transformació social. El cooperativisme com a representant d'aquells valors de canvi. Altres agents de l'economia catalana poden aprendre noves maneres de fer. Potser no cooperativitzarem a tothom des de la forma jurídica, però hem de ser capaces d’extrapolar els nostres valors i allò que fem.

Laia: Afavorir la intercooperació entre cooperatives perquè puguin fer projectes conjunts, potser d’inversió conjunta. Treballar i donar informació que pugui beneficiar a diferents cooperatives, com l’impuls a la digitalització, facilitar l'accés i canals a espais i agents de referència o a suports i subvencions públiques com ara són els Next Generation. També aspectes que no siguin directament inversió econòmica, però que puguin facilitar la part financera o l'accés al finançament de les cooperatives.

Guillem: Principalment, som una eina: fem incidència, millorem la visibilitat i millorem el posicionament del cooperativisme de treball i de les cooperatives federades.

No és la missió principal de l’FCTC, però sí que fa quatre anys que, amb els fons d’educació i promoció de l’FCTC, estem fent inversió directa, sempre que es compleixin requisits que compleixin els objectius principals de la Federació: de cada territori, de diferents sectors que creiem que són bons per impulsar tot el que cooperativisme perquè mouen moltes altres peces que afavoreixen el col·lectiu.

Laia: Dins de l'Economia Social, el rol ha de ser sumar, empènyer i acompanyar la transformació social. D'aquí també la feina que es va iniciar amb la Llei d'Economia Social, amb la que volem continuar treballant aquest mandat per poder fer-la realitat.

Guillem: Com a presidència dins de la Confederació de Cooperatives i de l'AESCAT és molt important amb el desenvolupament de lleis i la incidència en el Marc normatiu que afecta tot aquest moviment econòmic i aquest posicionament del cooperativisme i de l'economia Social en el mapa general econòmic.

Tenim una posició de lideratge, ja que som la presidència de totes les organitzacions en què participem. I no ho fem des d'una voluntat de  poder. Al contrari. Però sí que tenim la capacitat, l’equip i els mitjans prou forts per poder posicionar, estirar i ajudar a totes aquestes companyes de viatge a aconseguir coses. Ens posem a disposició de tothom.

La voluntat és continuar tenint un lideratge amable i generós. També crec que el concepte de lideratge està canviant a tot arreu, tant a les organitzacions cooperatives i de l’Economia Social com a les empreses de caire mercantilista.

Anna: Portem en si el model d'empresa de cooperativa de treball, perquè dins de l'Economia Social i Solidària hi ha moltes entitats amb objectius diferents i el nostre és el d’ajuntar-nos per generar treball entre les persones sòcies. Alhora, aportem diversificació del mercat social, perquè les cooperatives de treball estem a molts sectors diferents i això també fa créixer el mercat social i generar un model alternatiu econòmic real.

Guillem: El model que representa la transversalitat econòmica de l'empresa de l'Economia Social és el cooperativisme de treball.

Anna: Exacte.

Guillem: Qui té aquesta capacitat de representativitat de la majoria de les activitats econòmiques en l’àmbit empresarial a l'Economia Social i Solidària és el cooperativisme de treball i aquesta és una de les grans forces que tenim.

Per què tres persones per presidir la Federació?

Anna: Veníem d'un model de presidència compartit, liderat per dues persones. A l'hora de valorar com fer el traspàs, no volíem que la nova candidatura fos un trencament amb l'anterior. Volíem fer un relleu suau i continuat amb l'anterior.

Guillem: Hi ha molta feina i una voluntat de no concentrar el coneixement i la decisió. Per tant, tenim un Consell Rector organitzat i plural, una Permanent àmplia i diversa, i uns responsables d'eixos i àrees més enllà de la Presidència. I, després, una Presidència que, per descomptat i com a mínim, ha de ser paritària i què, a més, té una càrrega de feina important. Nosaltres no som una presidència executiva: cadascuna treballa a la seva cooperativa. Hem de ser capaces de compartir aquest coneixement perquè no es concentri i estigui a disposició de tothom i de poder donar sortida a totes les necessitats de la Federació.

Us proposeu arribar a 1000 cooperatives federades. Quins tres arguments donaríeu a una cooperativa perquè es federi?

Laia: Un és el suport que pot rebre de la Federació pel que fa a assessorament, orientació, formació específica en cooperativisme i sectorial, informació, etcètera.

Guillem: El segon és la intercooperació, de buscar entitats anàlogues a la teva, amb la voluntat d’intercooperar com a valor cooperatiu. El lloc per intercooperar és la Federació de Cooperatives de Treball: és on podem trobar aquelles entitats anàlogues i aquells espais de treball on potenciar els nostres sectors i poder conèixer entitats en la nostra situació amb les que ens podem enxarxarxar.

Anna: El tercer és la incidència política. Tenir un espai on poder compartir els debats que tenim com a sector i poder arribar més fortes a parlar amb el govern o amb les administracions en general.

Quant a Territori, voleu estar presents arreu de Catalunya. Com es concreta?

Guillem: Ho concretem amb un eix específic que és el de Territori: ja hi ha una persona de l'equip tècnic que s'encarrega que això sigui viable. El cooperativisme de treball no només és Barcelona i l’àrea Metropolitana, sinó tot el país. A més, estem visitant les diferents cooperatives i organitzacions de referència de tot el país per conèixer els seus programes de treball i els nostres i veure com coordinar-nos.

Laia: Amb la candidatura del Consell Rector vam decidir que un dels criteris era la diversitat territorial en la proposta. Ara mateix, al Consell Rector hi ha cooperatives de molts espais del territori català, per poder tenir aquest punt de vista i aquest Eix Transversal que doni consistència a la resta d'elements de treball.

Guillem: Això assegura que les decisions que es prenen des de la Federació són amb una visió global i no centralista.

Anna: Des de Participació, el repte que tenim és fer que realment els espais siguin accessibles per tothom. Fins i tot, com a Consell Rector ens hem hagut d'adaptar, descentralitzant els consells rectors a Barcelona, i canviant-ne el format. Perquè abans impossibilitava la participació de les cooperatives que estaven més allunyades. I és un model que haurem d’anar canviant per apropar-nos a tothom i que sigui més equitatiu.

Com veieu a la Federació en l'àmbit de cures i de mirada feminista, d’aquí a quatre anys?

Laia: Volem obrir camí, incorporant la perspectiva de gènere en les polítiques, presa de decisions, en la comunicació, en les diferents accions, en la creació d’espais de cura... i acompanyar les cooperatives en què també ho puguin situar com a prioritat. Seguir la línia del que ja hem tirat endavant com el Pla d’Igualtat, el Protocol d’assetjament... La transformació social és impossible sense el feminisme.

Per acabar, parleu-me una mica de vosaltres, d’on veniu i com us definiu, en poques paraules?

Anna: Jo vinc de l'esplai i del cau. Vaig estar un temps a Escoltes Catalans sent responsable territorial: aquí és on vaig començar a fer incidència política en el món del lleure. Sóc historiadora i m’agrada molt continuar vinculada al món del lleure a través de la formació que faig a l’Escola Lliure El Sol. Fa sis anys que vam crear la cooperativa L’Esguard i és gran part de la meva vida, l’altra és el gran projecte d’aprendre a viure en la maternitat. I, per desconnectar, adoro el teatre i la música!

Laia: Jo també vinc del món de l'esplai, i sóc sòcia de Suara des de fa vint anys i des d’aquest mes de juny he entomat la Presidència. Sempre havia treballat en l’àmbit d'atenció a les persones (infància i adolescència, sensellarisme, famílies...) i posteriorment a l’Àrea de Persones en diferents àmbits com selecció, formació, salut, igualtat, desenvolupament... M’apassionen les persones i per això algunes de les coses que m’agrada fer són llegir sobre històries de vida, aprendre sobre desenvolupament personal, viatjar per conèixer altres maneres d’entendre el món, la fotografia per entrenar altres mirades i passar temps amb la meva família i altres persones estimades. 

Guillem: Jo no vinc del món de l'esplai. La meva base formativa social està associada a l'esport, concretament a l'handbol. Com a jugador, com a entrenador i com a membre de junta de clubs. Actualment, formo part de la Junta de Special Olympics Catalunya, que promou la integració de persones amb discapacitat intel·lectual a través de l’esport.

Una altra font de formació personal, en aquest cas en la gestió i l’àmbit professional, és la construcció: sóc aparellador de formació i les grans obres són intenses i font d’aprenentatge quant a gestió econòmica i de processos.

SePrA òbviament també forma part d’aquest creixement personal, després de 20 anys de cooperativa i de cooperativisme que va sumant companyes amb qui no deixo d’aprendre i compartir.

Com a persona, sóc la suma de totes aquestes experiències, les viscudes amb la meva parella, les meves filles i els meus amics i amigues, amb qui m'encanta socialitzar-me sovint.