La Gralla

La llibreria La Gralla, una cooperativa de treball associat de Granollers (Vallès Oriental), pot presumir no només d’haver esquivat la censura franquista i la cruenta crisi econòmica, sinó també, de moment, de continuar plantant cara a les plataformes digitals. El secret que ells reciten en veu alta ha estat la proximitat i el tracte humà que es respiren a La Gralla. Justament allò amb què fallen els gegants dedicats a la venda on-line.

La Gralla va començar l’any 1967 com a llibreria i botiga de joguines amb l’empenta de tres socis. Aviat, Tuni Jordana, que s’ocupava de la part de llibreria, va proposar de formalitzar-se en cooperativa per donar continuïtat a la iniciativa. La Gralla era aleshores un espai molt vinculat als moviments antifranquistes d’esquerres i a la defensa del català. “La llibreria feia fàcil que persones amb una militància política concreta es poguessin trobar i se saltessin la prohibició franquista de la llibertat de reunió”, relata Jordi Riu, un dels socis actuals de la cooperativa i membre del Consell Rector, que en aquells moments només tenia cinc anys. La Gralla era aleshores un punt de llibertat per a Granollers.

La llibreria va anar desprenent-se d’aquest perfil de militància a mesura que la democràcia anava complint anys. El moment d’inflexió coincideix amb el trasllat a la plaça dels Cabrits, l’any 1991. Aleshores, bona part de les activitats paral·leles ja la feien organismes municipals i altres entitats de manera totalment lliure i La Gralla va començar, doncs, un procés de professionalització. “Es va obrir a un ventall més generalista i va apostar per convertir-se en una llibreria de referència de comarques, que tingués capacitat per tractar tots els temes”, recorda Riu. Ara bé, La Gralla no ha perdut mai la seva vinculació al moviment associatiu de la ciutat i ha mantingut el seu tarannà assembleari amb el qual va néixer.

Durant els pitjors anys de la crisi, entre el 2008 i el 2015, algunes llibreries històriques situades a localitzacions cèntriques d’una gran ciutat com Barcelona van haver d’abaixar la persiana perquè no van poder fer front a l’estrepitosa caiguda del consum i, en particular, a la del sector editorial. La Gralla, en canvi, hi ha pogut resistir. Jordi Riu atribueix aquesta proesa a la seva manera de treballar: “Som una llibreria gran que ha treballat com una llibreria petita i de proximitat”. A més, en temps de bonança van voler mantenir la botiga amb el mateix nivell d’exigència i alhora van mantenir la massa salarial estable, tot i el bon ritme en el compte de resultats. És a dir, van seguir les àrees més complicades i feixugues com podria ser el llibre de text, o la música, per diversificar el negoci. “Ens va ajudar el fet que la gran majoria de treballadors sempre hem estat socis de la cooperativa”, recorda Riu. Tot i així van haver de fer una reestructuració de plantilla, que encara avui els dol.

L’altre pilar sobre el qual s’ha recolzat amb fermesa la llibreria és l’autonomia amb què funcionen cadascuna de les cinc seccions de la llibreria. Els seus equips, amb un coordinador per àrea, s’ocupen de les compres, de la relació amb els proveïdors i de l’organització de la secció de manera lliure. “Aquesta flexibilitat permet ajustar-nos i adaptar-nos molt fàcilment al que necessita el client”, explica Jordi Riu.

Aquestes maneres de fer, algunes ja venien de lluny i d’altres sobrevingudes, són el que els va ajudar a mantenir-los en peu quan el sector de les llibreries començava a disminuir el seu ritme. Tot i això, no es mostren eufòrics. I és que des del 2007 fins a l’actualitat la caiguda de vendes ha estat d’un 30%, i el pitjor és que no veuen la possibilitat de recuperar-les. La Gralla ha de competir amb multinacionals de la talla d’Amazon, i ho fa a la seva manera. “Dediquem molt de temps a cada client per ajudar-lo a trobar allò que busca i que no sap localitzar. Per exemple, ajudem els clients que busquen un llibre que fa un mes van sentir a la ràdio, o fins i tot l’horari d’un servei públic”, explica. Aquest comerç s’ha guanyat a pols la confiança dels veïns que l’identifiquen com una referència propera i capaç d’oferir una novetat editorial o un bon consell . “L’atenció és l’element amb el qual podem competir, amb tota la resta d’elements empresarials no podem”, sentencia Riu.

El repte és com encaixar el model d’una llibreria de proximitat sense renunciar al canal d’internet. “En la mesura que podem, anem traslladant el que fem físicament a la xarxa”. Ho il·lustra bé la venda de llibre de text per internet: en lloc del sistema totalment mecanitzat han dissenyat una mena de bústia on l’usuari fa la comanda i rep una atenció similar a la que hauria tingut si hagués acudit a La Gralla. Però a través d’una pantalla, això sí.