+Impuls ha definit uns criteris per identificar les tecnologies més adequades d’acord amb les necessitats de les cooperatives i els valors del cooperativisme. Es tenen en compte les funcionalitats i es recomana que les tecnologies siguin lliures, mancomunades i/o proveïdes per cooperatives, entitats de l’economia solidària o empreses de proximitat. Aquí s’explica el perquè d’aquests criteris.
D'acord amb els valors del cooperativisme, les tecnologies més adequades són aquelles que, donant-nos les funcionalitats que estem buscant, siguin tecnologies lliures, mancomunades, proveïdes per cooperatives o per entitats de l'economia solidària i de proximitat.
És especialment recomanable evitar, sempre que sigui possible, proveïdores que comercialitzen les nostres dades i tecnologies que ens fan dependents de grans corporacions del capitalisme de vigilància, que acumulen lucre i poder.
Per què tecnologies lliures?
-
Les tecnologies lliures poden ser apropiades des del cooperativisme, no generen dependència respecte a un sol proveïdor i es poden millorar amb les funcionalitats que es necessitin, que no sempre són les que les empreses mercantils prioritzen.
-
Les tecnologies lliures garanteixen l’accés al codi, no només per modificar-lo sinó també per saber què fa. Per exemple, permeten fer-hi una auditoria de seguretat.
-
El desenvolupament de les tecnologies lliures sol ser en obert, en repositoris de codi on s’hi pot contribuir, al voltant dels quals es generen comunitats de programadors i persones usuàries. Aquesta forma de producció està d’acord amb els principis de cooperació, col·laboració i reciprocitat distribuïda.
Per què tecnologies mancomunades?
-
Resoldre les necessitats de manera mancomunada és la manera pròpia del cooperativisme d’afrontar els reptes. Col·lectivament, trobem solucions que d’altra manera no serien possibles o serien més costoses.
-
Mancomunar també vol dir compartir la governança, posar els recursos en comú i crear comunitat.
-
Mancomunar facilita l’aprenentatge i el coneixement compartit, permet aprendre de les experiències dels altres, facilita el suport i l’ajuda mútua.
-
Hi ha diverses maneres de mancomunar les eines i infraestructures tecnològiques. Es pot fer mitjançant cooperatives de consum o de serveis, cooperatives de segon grau, associacions o federacions, i també amb acords signats entre les parts que mancomunen.
Per què tecnologies proveïdes pel cooperativisme i entitats de l’economia solidària?
-
És important que hi hagi cooperatives i entitats de l’economia solidària amb experiència en el proveïment de tecnologies, incloent la seva administració, implementació i desenvolupament. Això ens enforteix i ens dona autonomia com a moviment cooperatiu i fa possible que les decisions tecnològiques no es basin en un model socioeconòmic centrat en la competència i la maximització del lucre privat.
-
El fet que les cooperatives i entitats de l’economia solidària en siguin alhora usuàries i proveïdores augmenta la seva capacitat d’incidència en el desenvolupament tecnològic.
-
El fet que les cooperatives escullin altres cooperatives, projectes cooperatius mancomunats o entitats de l’economia solidària per proveir-se enforteix econòmicament aquestes entitats, la seva sostenibilitat i solvència, la seva capacitat per fer millores i escalar els projectes.
Per què tecnologies proveïdes en proximitat?
-
Moltes tecnologies digitals no depenen de la localització, són proveïdes a través d’internet i inclús la seva adaptació lingüística i cultural està resolta per comunitats de desenvolupament distribuïdes. Tot i així, el proveïment de proximitat representa un canal idoni perquè aquesta adaptació sigui tinguda en compte: si la proveïdora comparteix context amb la usuària, pot ser millor transmissora de les seves necessitats.
-
D’altra banda, un proveïment de proximitat generalitzat assegura un proveïment distribuït a escala global i així assegura que l’experiència, les capacitats i el coneixement estiguin distribuïts territorialment. Això ajuda a evitar l’efecte que s’està produint en el capitalisme tecnològic que concentra els recursos, el coneixement i les decisions tecnològiques en determinats estats i regions.