Solucions facilitadores de la comunicació interna i externa amb programari lliure i proveïdes per l'ESS

Posar la comunicació de la cooperativa en mans de les grans corporacions multinacionals no només la posa en risc per les seves males pràctiques pel que fa a la privacitat i la generació de perfils de vigilància, també la desempodera i la debilita. Trobar solucions en l’autoproveïment amb tecnologies lliure, en eines mancomunades amb altres cooperatives i organitzacions, en la intercooperació o en el mercat social, enforteix la cooperativa i el moviment cooperatiu, el fa menys depenent de les multinacionals i distribueix el coneixement tecnològic.

Hi ha bones eines de programari lliure per resoldre la major part de les necessitats de comunicació. En àmbits com el correu electrònic, els llocs web i la publicació de butlletins aquestes eines poden ser proveïdes per projectes mancomunats, per cooperatives o altres entitats de l’economia solidària. També en l’àmbit de les xarxes socials hi ha bones eines de programari lliure i projectes vinculats al cooperativisme, l’economia solidària, l’activisme lingüístic, social i tecnològic que els impulsen. En aquest cas, la qüestió és que perquè una xarxa tingui sentit cal moure-s’hi en comunitat. És per això que ara mateix es recomana valorar bé la qüestió i considerar la possibilitat d’estar a les xarxes corporatives mentre es comencen a fer servir les xarxes alternatives.

Per a fer les webs de la cooperativa i els seus projectes es recomana no partir de zero i fer servir gestors de continguts (CMS, per les sigles angleses de Content Management Systems) de programari lliure (com Wordpress, Joomla, Drupal) que poden ser adaptats a la major part de necessitats d’una publicació o plataforma web. Tots tres tenen mòduls que s’hi poden afegir per a molts propòsits, com pot ser el comerç electrònic, la inclusió de formularis o agendes, per citar només alguns exemples. Hi ha cooperatives especialitzades en desenvolupament web que treballen amb aquests gestors de continguts. Una altra opció és fer un web «estàtic» que es genera a partir de fitxers en un format de text senzill (Markdown) i que poden ser fàcilment editats en un gestor de versions (com GitLab). Hi ha programari lliure per fer això com Jekyll, Hugo o Pelican. També és possible fer servir les opcions de web públic que ofereixen alguns ERP com Odoo o Dolibarr. Són programes de gestió econòmica en línia que tenen mòduls per tenir una «cara» pública oberta al web.

Si cap d’aquestes opcions resol les necessitats sempre és possible fer un desenvolupament web propi, hi ha cooperatives que poden fer-ho. Cal valorar els recursos que pot suposar, estudiar bé els requisits, el temps de desenvolupament i els costos. Si es desenvolupa una plataforma que pot ser útil a altres projectes es pot fer un desenvolupament amb una llicència lliure i en obert, de manera que altres puguin instal·lar-se-la i també fer-hi contribucions, d’entrada potser no suposarà una aportació rellevant de recursos, però a mitjà termini pot fer una plataforma més robusta i acabar distribuint costos de desenvolupament.

El correu electrònic és un factor crític per a una organització, optar per segons quines solucions de les grans corporacions suposa exposar-lo a la vigilància i obligar a exposar-s’hi a les persones sòcies i treballadores que el facin servir. Especialment és així si la solució és adoptar el Gmail de Google, en el qual s’accepten unes condicions d’ús que així ho permeten. Hi ha bones solucions de programari lliure per a la gestió del correu electrònic. Com a eines d’escriptori per instal·lar-se a l’ordinador es recomana Mozilla Thunderbird (tot i que per a qui faci servir Linux com a sistema operatiu també hi ha altres bons programes que sovint venen instal·lats en la distribució escollida). Per instal·lar al mòbil en dispositius Android una opció és K-9 Mail. Pel que fa a opcions de webmail, tant per la consulta i enviaments de correu com per la gestió de múltiples comptes d’usuària i els seus permisos hi ha diverses opcions de programari lliure amb llarga trajectòria com Roundcube, Squirrelmail i SOGo; així com versions més modernes com Zimbra. En aquest últim cas també permet gestionar llistes de correu, i pel això seria una opció al veterà programari lliure Mailman. Hi ha alguns projectes internacionals creats per oferir bústies de correu personals segures que també han desenvolupat programari lliure de correu, és el cas de Tutanota i Protonmail. Per a la gestió de butlletins de correu, una bona opció amb programari lliure, és Mailtrain; altres opcions són fer servir el mòdul de butlletins del CRM que fem servir, com Odoo, Dolibarr, SuiteCRM o SinergiaCRM.

Les tecnologies i projectes de Fediverse són xarxes socials que es basen en la instal·lació de diferents nodes, gestionats per organitzacions diferents i que es federen entre ells. És un concepte similar al del correu electrònic, no cal que tinguem el mateix proveïdor de correu per poder-nos escriure missatges. De la mateixa manera, no cal que ens donem d’alta al mateix node de Fediverse per poder seguir les publicacions d’algú que ho fa en un altre node. Hi ha diverses aplicacions de Fediverse segons la tipologia de les publicacions. Mastodon és una aplicació de microblog orientada a la publicació de missatges curts, Pixelfed està orientat a la publicació d’imatges i Peertube de vídeos. Es poden trobar nodes operats des de l’economia solidària i àmbits propers a aquesta i donar-hi d’alta un compte per a la cooperativa, començant de seguida a publicar. És important detectar qui ja en forma part per poder-los seguir i relacionar-s’hi. També és possible impulsar un node propi instal·lant-se el programa i fer-ne difusió perquè altres hi donin d’alta el seu compte. Això es pot fer com un servei gratuït o sostenir-lo mitjançant quotes a altres formes de pagament.