Què són i què impliquen les llicències cooperativistes o Copyfair?

+Impuls ha definit les tecnologies amb llicències cooperativistes, Copyfair o anticapitalistes com a tecnologies adequades per resoldre les necessitats de les cooperatives d’acord amb els valors del cooperativisme, tot i que també cal valorar les limitacions que poden tenir. Aquí s’explica què són aquestes llicències i es fan recomanacions sobre el seu ús.

Les llicències cooperativistes, copyfair o anticapitalistes són llicències creades amb el propòsit d’evitar que les empreses capitalistes s’apropiïn del que s’ha creat des de les cooperatives. Són una variant de les llicències no comercials (com la Creative Commons Reconeixement No Comercial, CC-by-nc) que impedeixen l’ús comercial a tothom menys a les empreses controlades pels seus treballadors, usuaris o que la llei considera empreses socials.

Hi ha llicències d’aquest tipus adequades per a obres culturals, com la llicència PPL (PeerProduction License), que és una adaptació de la llicència CC-by-nc. També hi ha llicències d’aquest tipus adequades a programari, com la llicència Coopyleft, impulsada per CoopCycle, o la ACSL (The Anti-Capitalist Software License).

Hi ha poc programari amb aquestes llicències i, per tant, el seu abast és doblement limitat: és difícil que es pugui reaprofitar codi lliure existent (només es podria fer amb el que té una llicència lliure permissiva que permeti afegir-hi restriccions, però no amb el que té una llicència lliure copyleft); i també és difícil arribar a beneficiar-se d’una comunitat gran que pugui fer contribucions al propi desenvolupament. Una possibilitat quan es fa desenvolupament des del cooperativisme seria aplicar una llicència dual al programari: que tingui una llicència lliure i també una llicència cooperativista. D’aquesta manera no impedim que empreses mercantils l’utilitzin (ja que poden fer servir la llicència lliure) però estem fent créixer el codi que té una llicència cooperativista, de manera que en algun moment, en el futur, n’hi hagi prou per fer possibles dinàmiques de reaprofitament com les que es donen amb el programari lliure.

Un altre factor a tenir en compte és la possible inseguretat jurídica d’aquestes llicències en definir les limitacions. La llicència Coopyleft és segurament la millor que hi ha actualment, ja que ha trobat la doble fórmula de definir qui la pot fer servir i de referir-se al marc legal en la definició d’empresa social.

La terminologia per referir-se a aquestes llicències és variada, es poden anomenar «cooperativistes» quan limiten l’ús a organitzacions cooperatives, «anti-capitalistes» en tant que volen evitar que les empreses capitalistes se n’aprofitin, «copyfair» per l’anglès «fair» (just) i pel «fair use» (ús just, ús no perjudicial) dels drets d’autor anglosaxons, «copyfarleft» per «més enllà del copyleft» i per l’anglès «farleft» (extrema-esquerra). També es podrien considerar un subconjunt de les anomenades «llicències ètiques» que posen limitacions segons el tipus d’ús del programari.

El programa més conegut amb una llicència cooperativista és la plataforma de Coopcycle pel càlcul de rutes i gestió de lliuraments amb bicicleta.

Etiquetes