+Impuls ha definit les tecnologies lliures com a tecnologies adequades per resoldre les necessitats de les cooperatives d’acord amb els valors del cooperativisme. Aquí s’explica per què s’ha escollit aquest criteri i per què és recomanable fer servir tecnologies lliures. També s’explica què fa que una tecnologia sigui lliure i quins tipus de llicències lliures existeixen.
Es defineixen com a tecnologies lliures aquelles que garanteixen 4 llibertats:
|
Llibertat 0 |
Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit |
|
Llibertat 1 |
Llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és una condició necessària per a exercir aquesta llibertat. |
|
Llibertat 2 |
Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns |
|
Llibertat 3 |
Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les millores al públic, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n. |
Inicialment pensades per al programari informàtic, aquestes llibertats són ampliables a qualsevol tecnologia o, si més no, als mitjans que en defineixin el disseny. Aquestes quatre llibertats es plasmen en una llicència pública que acompanya el programa o disseny tecnològic i, en la pràctica, fan que tothom - autors, usuaris, distribuïdors i autors d’obres derivades- tingui els mateixos drets. Les persones contribuïdores mantenen el dret moral a què se’ls reconegui l’autoria.
Per tant, les tecnologies lliures poden ser apropiades pel cooperativisme, de manera que aquest pot incidir en el seu desenvolupament, prioritzant les solucions i funcionalitats que s’adeqüen al seu model socioeconòmic d’autogestió i autogovern, no supeditant-se a unes tecnologies dictades pel model tecnològic capitalista i a les prioritats de desenvolupament de les empreses mercantils.
Quan les cooperatives desenvolupen o encarreguen desenvolupament tecnològic amb una llicència lliure, tenen un doble benefici: no han de començar de zero, ja que poden reaprofitar molts desenvolupaments que ja s’han fet abans amb llicències lliures; i, d’altra banda, permeten que altres organitzacions l’utilitzin, reportin errors, identifiquin funcionalitats per millorar-lo i puguin invertir en nous desenvolupaments, resultant una tecnologia més robusta.
Les tecnologies lliures, com que garanteixen l’accés al codi, permeten estudiar-lo i auditar-lo per assegurar-se que no tenen vulnerabilitats importants o funcionalitats ocultes.
El desenvolupament de tecnologies lliures en obert, en repositoris de codi on es pot contribuir, facilita un tipus de producció molt d’acord amb els valors cooperatius i en el 7è principi del cooperativisme, l’interès per la comunitat. La majoria dels projectes tecnològics consolidats han generat comunitats de programadors i persones usuàries que fomenten la col·laboració i la reciprocitat distribuïda.
A continuació destaquem algunes llicències lliures per al programari i per altres tipus de tecnologies:
-
Llicències lliures robustes o copyleft: són aquelles que compleixen les 4 llibertats i, a més, obliguen a que les obres derivades mantinguin la mateixa llicència, de manera que les tecnologies resultants sempre es mantenen lliures.
-
Llicències copyleft que només obliguen a mantenir la llicència quan es fa distribució. Per exemple: GPL.
-
Llicències robustes que també obliguen a distribuir sota la mateixa llicència tecnologies que no es distribueixen, però que es proveeixen com a serveis («programari com a servei» o SaS, Software as a Service). Aquestes llicències estan pensades perquè les grans corporacions que milloren programari lliure per serveis a internet hagin d’alliberar el codi de les seves millores. Per exemple: Affero GPL
-
-
Llicències lliures permissives: són aquelles que compleixen les 4 llibertats i no obliguen a mantenir la mateixa llicència en obres derivades, de manera que una nova versió millorada de la tecnologia pot tenir una llicència més restrictiva o bé convertir-se en programari privatiu. Per exemple: MIT, Mozilla, BSD.