+Impuls vol ajudar a les cooperatives en la seva digitalització i ha definit uns criteris per identificar les tecnologies més adequades d’acord amb les necessitats de les cooperatives i els valors del cooperativisme. Una part important del consum conscient tecnològic és comprendre perquè es prenen les decisions. Aquí s’explica el que implica optar per un tipus de llicència o una altra en les tecnologies que es fan servir, així com la seva relació amb els drets d’autoria.
Les tecnologies que fem servir tenen drets d’autoria reconeguts per les lleis estatals i els convenis internacionals. Les titulars d’aquests drets poden ser les mateixes persones que les han desenvolupat o bé organitzacions a qui aquestes les han cedides. El permís perquè les persones i organitzacions facin ús de les tecnologies es donen mitjançant llicències. Hi ha llicències privatives que només cedeixen l’ús a qui l’adquireix, limiten que aquesta persona o organització pugui redistribuir la tecnologia adquirida i també impedeix que la pugui modificar. Hi ha llicències obertes que mitjançant una llicència pública que acompanya la tecnologia (normalment un programa informàtic) reserva alguns drets d’autoria per als seus titulars (persones o organització) i n’allibera d’altres. Entre les llicències obertes hi ha les llicències lliures, que són aquelles que atorguen 4 llibertats (ús de la tecnologia, estudi del seu codi font o equivalent, distribució a tercers i modificació).
El programari informàtic difícilment és obra d’una sola persona. La majoria de programes els han desenvolupat equips de persones i, en la majoria de casos, ho han fet re-aprofitant i modificant programes i mòduls de programes que han fet altres equips. Una part molt important del programari informàtic es desenvolupa d’acord amb a llicències lliures i en repositoris en obert. De manera que és possible conèixer-ne el codi font i també contribuir-hi. Així, al voltant dels repositoris on es van acumulant les diferents versions amb millores del programari, s’articulen comunitats de persones que en fan el desenvolupament, siguin persones amb motivacions personals o que hi contribueixen per interès de les organitzacions on treballen o de les quals formen part.
Per una cooperativa adquirir programari privatiu implica la dependència d’un sol proveïdor i d’una única organització desenvolupadora, també implica no conèixer què fa el codi font del programa i, donat el cas, no poder-ho auditar. Implica també que si vol una funcionalitat nova, la traducció a la seva llengua o la correcció d’un error, dependrà del full de ruta i dels interessos de l’organització desenvolupadora.
Proveir-se de programari lliure implica més autonomia. En la majoria de casos hi haurà diferents proveïdores per escollir o, si la cooperativa en té la capacitat, d’autoproveir-se instal·lant-se i administrant el programa. Com que el codi serà obert podrà estudiar què fa o encarregar a algú altre que ho faci i, com que en la majoria de casos hi haurà una comunitat de desenvolupament i moltes altres usuàries, la majoria d’errors es corregiran o es podrà encarregar la seva correcció. També serà possible incidir en el full de ruta demanant noves funcionalitats o bé encarregar-les directament, fent-se al càrrec del seu desenvolupament. La cooperativa també estarà contribuint a la distribució del coneixement tecnològic, tant pel que fa al proveïment i administració, com al desenvolupament. D’aquesta manera estarà contribuint a una societat més justa, sense concentració del coneixement tecnològic en determinats països i empreses, i també a una societat més resilient, on una tecnologia de la qual el seu equip impulsor n’abandoni el desenvolupament pot ser recuperada per un altre equip que li doni continuïtat.
Llegiu també